Durée  23 hours 30 minutes

Coordonnées 1854

Publié 8 août 2014

Recorded juillet 2014

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
2 396 m
1 412 m
0
5,4
11
21,57 km

Vu 5104 fois, téléchargé 241 fois

près de Sallent de Gállego, Aragón (España)

L'objectiu inicial de l'excursió era fer el cim del Balaitús o Pico Moros (3.146 m), tot fent nit al refugi de Respomuso. La presència de neu, però, a la part alta de la Gran Diagonal, més un temps inestable, van fer que renunciéssim al cim a l'alçada de l'Ibón Chelau (2.400 m). Així doncs, la ruta presenta una primera jornada seguint el GR-11, des de l'embassament d'A Sarra fins al refugi de Respomuso, situat a tocar de l'embassament del mateix nom, i la segona jornada, preciosa, des del refugi fins als Ibones d'Arriel, arribant fins a l'Ibón Chelau i retornant, pel Barranco d'Arriel, cap al GR-11 i de nou fins a l'embassament d'A Sarra.

Prescindint doncs, de la pujada per la Gran Diagonal del Balaitús, aquesta excursió és d'un nivell molt senzill (més si es divideix en dues jornades), i es converteix en una preciosa passejada tot endintsant-se a la Bal de Piedrafita, a la primera jornada, i una segona jornada amb més caràcter d'alta muntanya, entre els Ibones d'Arriel i les vistes de l'anhelat Balaitús.

DETALLS
Els temps inclouen les aturades.
P: Temps parcial del tram entre waypoints
T: Temps total acumulat

APROXIMACIÓ
Cal arribar fins a la població de Sallent de Gállego i allà prendre la carretera cap a l'embassament dera Sarra. Després de creuar l'embasssament per un pont, es passa la central elèctrica i es pot deixar el cotxe a l'aparcament de la cua de l'embassament, al costat d'un bar-restaurant.

1a JORNADA

LA SARRA (1.440 m)
Començarem a seguir el GR-11, que no abandonarem en tota aquesta primera jornada, per una pista que es convertirà en sender. Ràpidament deixarem enrere l'enrenou causat pel bar que hi ha a l'aparcament. És un camí força transitat en època de vacances.

El camí és molt bonic i agradable, doncs anirem tota l'estona acompanyats a la nostra dreta, per les aigües sorolloses del riu d'Agua Lempra (Aguas Límpias). A més, sovint anirem caminant a l'ombra de les fagedes per les quals travessa el camí. També observarem, ben aviat, els saltants d'aigua dels torrents que anirem creuant, com el de Balsaroleta, el del Garmo Negro o el d'Arriel.

CRUÏLLA PICO D'ARRIEL O COLLADO DE SOBA (1.640 m) - P0:55h - T0:55h
Precisament tot just creuat el Barranc del Garmo Negro, trobarem la cruïlla senyalitzada que ens duria cap al Pico d'Arriel (no els estanys!) o el Collado de Soba. La deixem de banda i seguim fent camí pel GR-11.

A partir d'aquí el riu i el camí entren en un singular congost o estret, el Paso l'Onso, i pren bona alçada. Aquí la vall ja gira bruscament cap a l'est.

CRUÏLLA IBONES D'ARRIEL (1.750 m) - P0:30h - T1:25 h
Tot just abans d'arribar en aquesta cruïlla creuem el Plano Cheto, un planell herbat, des del qual podem contemplar la bonica cascada del barranco d'Arriel. Podem contemplar, cap a l'altra banda, un altre preciós saltant d'aigua, el Salto Pipós.

Tot just creuat ja arribem en aquesta cruïlla que serà el camí per on baixarem l'endemà, des dels ibones d'Arriel (el camí que agafa la gent que fa el Balaitús en un dia). Ara, però, seguim recte, sense deixar en cap moment el GR-11, per anar-nos endinsant cada cop més a la Bal de Piedrafita.

CRUÏLLA IBONES D'ARRIEL 2 (2.130 m) - P1:05h - T2:30 h
Anem seguint el camí que, suaument, va prenent alçada i sense ni gairebé notar-ho ja ens durà per sobre els 2.000 metres. Encara trobarem les darreres mostres de faigs que tan bellament ens havien acompanyat al principi i ja apareixen els primers pins negres.
Gaudirem de precioses vistes sobre la vall recorreguda.

Després de divisar l'ermita de la Virgen de las Nieves, arribem en aquesta cruïlla, punt important per a l'endemà, doncs serà on ens desviarem cap als Ibones d'Arriel. Ara, però, com no podia ser d'altra forma, seguirem recte, sense deixar el GR-11 i gaudint ja, de les primeres i impactants vistes de l'IBÓN DE RESPOMUSO (2.130 m), rodejat de carenes, cims i crestes que voregen els 3.000 metres. Val la pena gaudir de l'espectacle una estona i fer algunes fotos. I al fons de tot, allà ben posadet, el refugi de Respomuso, punt i final de la primera joranda.

REFUGIO DE RESPOMUSO (2.200 m) - P0:25h - T2:55h
Després de fer algunes fortes marrades, el camí ja ens durà en tranquil·la passejada fins al final de l'etapa del primer dia, al refugi de Respomuso.

El refugi està bastant ple, però la veritat és que està força ben organitzat. El sopar és millorable. Hi ha una font al costat.

2a JORNADA

REFUGIO DE RESPOMUSO (2.200 m)
Després de "patir" un insuficient esmorzar continental, de nou, en un refugi, sortim a quarts de vuit, desfent el camí final que havíem fet el dia abans. Recordem que al cap encara hi portem l'objectiu inicial de l'excursió, el Balaitús!. Desfem les marrades, ara de baixada i voregem l'IBÓN DE RESPOMUSO (2.130 m).

CRUÏLLA IBONES D'ARRIEL 2 (2.130 m) – P0:15h - T0:15h
Arribats en aquesta cruïlla abandonem l’omnipresent GR-11 per primer cop, i prenem el camí que, a mà dreta, circula per sobre del calaix construït que amaga les canonades que uneixen els Ibones d’Arriel amb el de Respomuso. Hi ha un cartell indicatiu en molt mal estat.

Aquest camí flanqueja el massís d'A Frondella, pel seu vessant meridional, i de forma pràcticament planera, va agafant una alçada impressionant (perquè la vall es va enfonsant). Gaudirem d'unes vistes espectaculars sobre la vall, sobre les crestes meridionals de la Bal de Piedrafita (Pico dera Forqueta, Pico Sanchacollons, Pico de los Musales o Sestrals, etc), sobre les carenes dels Garmos Blanco i Negro, a ponent, i encara més enllà.

CRUÏLLA BARRANCO D'ARRIEL (2.160 m) - P1:00h - T1:15h
Després de que el camí viri cap al nord, trobarem uns primers estanyols, que passarem pel mig, i a la cua dels quals, surt la cruïlla que ja prendrem de baixada, per agafar el barranco d'Arriel i trobar de nou el GR-11. Aquí farem un breu descans.

IBÓN D'ARRIEL BAXO (2.180 m) - P0:20h - T1:35h
Després d'un petit repòs, seguim amunt, passant per un petit encaixonament del riu d'Arriel, que ràpidament s'obrirà per ensenyar-nos, majestuós, l'Ibón d'Arriel Baxo. La zona emana una pau indescriptible (no hi ha ningú més que nosaltres). Al fons ja apareixen les primeres vistes espectaculars del Pico de Pallás, que frega els 3.000 mts, i la carena que tanca aquesta encisadora vall dels Ibones d'Arriel.

Creuem, arran d'estany, alguna congesta residual de bon fer. Creuem també, el torrent que baixa, ben cabalós, des dels Frondella.

IBÓN D'ARRIEL ALTO (2.230 m) - P0:25h - T2:00h
Un cop creuat el torrent ja divisarem, enlairades, les parets artificials que tanquen i recreixen l'Ibón d'Arriel Alto. L'anirem vorejant sense veure'l en un inici, doncs el camí va més baix, creuant un saltant d'aigua del sobreeiximent de l'estany, fins que a l'alçada del torrent que baixa de l'Ibón Chelau, farem una aturada, doncs ara sí que gaudirem d'unes vistes espectaculars sobre tot l'Arriel Alto, i tindrem ben bé davant els morros l'espectacular Pico de Pallás. A més, cap a ponent, divisarem la bonica carena que l'uneix amb l'Arriel o Punta Saliecho, a l'altra banda de la qual hi ha el refugi guardat d'Arremoulit, ja en terreny occità.

COMPTE! Els mapes Alpina marquen un camí que, des d'abans d'aquest punt, sota la segona paret de l'estany, puja fent ziga-zaga cap a l'Ibón Chelau. Nosaltres no vam veure ni rastre d'aquest camí (és cert que hi havien bones congestes de neu encara), però és que les fites escadusseres ens van seguir duent cap a la torrentera de l'Ibón Chelau, punt que sembla més lògic i natural per ascendir.

Així doncs que, després de gaudir de l'espectacle total de la natura en aquest punt, girem totalment cap a llevant per a pujar per la torrentera que baixa de l'Ibón Chelau, però aquí trobem les primeres grans congestes amb pendent. Aquest primer tram el superem grimpant per la dreta de la torrentera.

Quan la pendent es suavitza, però, ens posem els grampons, doncs ara ja hem d'ascendir per una pala totalment nevada.

IBÓN CHELAU / GORG HELADO (2.400 m) - P1:15h - T3:15h
Al cap d'una estona de forta pujada, aquesta es fa totalment plana i divisem un gran espectacle. Trepitjant bones congestes de neu, encara, veiem l'Ibón Chelau fent honor totalment al seu nom, i tota la capçalera de muntanyes que tanquen aquesta menuda vall, amb el Balaitús com a gran sentinella, i fins als Frondella.

Aquí però, analitzem la situació. Hem fet un darrer tram força lents i se'ns ha tirat el temps una mica a sobre, ens queda molta pujada encara, i el pitjor, la part alta de la Gran Diagonal del Balaitús, apareix encara amb presència de neu. A més hi hem de sumar un temps que s'enrufola mica en mica.

És en aquest moment que decidim, amb molta pena, renunciar a l'atac final al Balaitús, degut a totes les condicions detallades, però sobretot, per la presència encara de neu a la Gran Diagonal, que la poden convertir en força perillosa, si no tant de pujada, sí de baixada.

Així que ens fem les fotos de rigor, i comencem el descens abans el temps no empitjori.

IBÓN D'ARRIEL ALTO (2.230 m) - P0:55h - T4:10h
Després de desfer les pales de neu, treure'ns els grampons i fer la petita desgrimpada a la part final de la torrentera de l'Ibón Chelau, retornem a l'Ibón d'Arriel Alto.

IBÓN D'ARRIEL BAXO (2.180 m) - P0:25h - T4:35h
Arribem ràpidament a l'Ibón d'Arriel Baxo, on ja comencem a trobar, per primer cop, altra gent.

CRUÏLLA BARRANCO D'ARRIEL (2.160 m) - P0:05h T4:40h
En aquest punt fem una petita aturada per recuperar forces i alguns trastos que havíem deixat amagats per anar menys carregats durant la pujada.

Reiniciem el camí, ara ja voltant l'estanyol que hi ha per la seva riba dreta, i encarant-nos cap al barranc d'Arriel. Se'ns obre, de nou, un preciós camí que vorejant el torrent, davallarà enmig d'un immens pedregar cap al fons de la vall, de la qual ara en tornem a tenir unes bones vistes panoràmiques.

El camí de baixada, quan vira a l'esquerra per dirigir-se cap a la vall ja ho fa ben decididament. Es fa un xic pesat doncs hi ha molta pedra solta que fa que el camí sigui un xic relliscós, llarg i feixuc. Els genolls han d'aguantar força tralla. Tota l'estona anem per la riba dreta del torrent, fins que, just abans del bosc, creua a l'esquerra.

CRUÏLLA IBONES D'ARRIEL (1.750 m) - P1:20h - T6:00
Un cop endinsats al bosc, al cap de poc ja trobarem la cruïlla per on havíem passat el primer dia, i trobar de nou, el GR-11. Ara, girem a la nostra dreta per a desfer ja finalment tot el camí fet el primer dia, fins a l'embassament d'A Sarra.

CRUÏLLA PICO D'ARRIEL O COLLADO DE SOBA (1.640 m) - P0:25h - T6:25h
Passem de nou aquesta cruïlla que deixem a la nostra dreta.

A SARRA (1.440 m) - P0:35h - T7:00h
Arribem finalment al punt de sortida i final d'aquesta ruta que havia començat com un atac al Balaitús i ha acabat com una preciosa passejada per la Bal de Piedrafita i els Ibons d'Arriel.

La propera vegada serà, Balaitús!
Carrefour

CRUÏLLA BARRANCO DE ARRIEL (A GR-11)

Carrefour

CRUÏLLA IBONES DE ARRIEL

Carrefour

CRUÏLLA IBONES DE ARRIEL 2

Carrefour

CRUÏLLA PICO ARRIEL O COLLADO DE SOBA

Lac

IBÓN CHELAU / GORG HELADO

Lac

IBÓN D'ARRIEL ALTO

Lac

IBÓN D'ARRIEL BAXO

Lac

IBÓN DE RESPOMUSO

stationnement

LA SARRA

refuge

REFUGI DE RESPOMUSO

9 commentaires

  • Photo de Toni Planas

    Toni Planas 12 août 2014

    El Vatlheitós (Balaitús) ja les té aquestes coses. Jo vaig aconseguir pujar-hi a la tercera (mal temps, glaç,...). A finals de juliol la Gran Diagonal encara conservava molta neu pel que vaig veure des de l'Arriel. En aquestes condicions millor per la Bretxa.
    De totes formes l'excursió fins a l'Ivon Chelau ja val la pena per si sola.

  • Photo de Toni Planas

    Toni Planas 12 août 2014

    I have followed this trail  View more

    És un entorn formidable, imprescindible!

  • Photo de Toni Planas

    Toni Planas 12 août 2014

    El camí que marca el mapa de l'Alpina jo tampoc l'he vist. Però si que n'hi ha un que, des de l'entrada d'aigües de l'Ibón de Arriel Bajo i per la collada Wallon, va a sortir poc abans de l'Abric Michaud. L'he seguit de tornada. Però no n'he penjat el track.

  • Photo de El porquet de Sant Antoni

    El porquet de Sant Antoni 14 août 2014

    TONI PLANAS: Moltíssimes gràcies per la valoració! Com bé dius, és un entorn majestuós, d'aquells que s'ha de visitar. De fet, havent-me quedat pendent fer el cim, sé que hi tornaré, i més d'hora que tard.

    Per cert, gràcies per ensenyar-me el topònim occità! M'encanta el nom de Vatlheitós. A partir d'ara el recupero i l'empraré més sovint.

    M'anoto el camí que esmentes per la collada Wallon. La propera vegada l'intentaré cercar. Dius que no has penjat el track, però el tens? Si és així et puc passar el meu correu per un missatge privat. Així no l'erraré la propera vegada!

    I una altra pregunta. La pujada per la bretxa es pot fer a pèl? Vull dir si la grimpada es pot fer amb les mans i peus i sense necessitat de cap corda (per pujar), que per baixar ja sé que s'han de fer ràpels (tot i que ja he vist algun vídeo per internet d'algun salvatjó que la baixa a pèl).

  • Photo de Toni Planas

    Toni Planas 14 août 2014

    Per la bretxa amb neu piolet i grampons. Corda no està per demés. Depèn del gruix de la congesta si tapa o no les clavilles.
    Provo d'enviar-te per missatge privat el track del camí "drecera". Tingues en compte que al tram més proper a Michaut hi havia congestes i potser no varem seguir exactament al camí fressat.

  • Photo de saulvet

    saulvet 23 avr. 2015

    I have followed this trail  View more

    Esta ruta la realicé del tirón, aunque es buena idea realizarla en dos tramos durmiendo en Respomuso.
    (un refugio no es un restaurante, hacen lo que se puede a esa altitud)

  • Photo de El porquet de Sant Antoni

    El porquet de Sant Antoni 23 avr. 2015

    SAULVET: La verdad es que nuestra idea inicial era subir al Balaitús, pero nos quedamos en Ibón Chelau porque no vimos clara la Gran Diagonal, en la que todavía había nieve. Entre esto, que íbamos un poco retrasados y que el tiempo no pintaba demasiado claro volvimos atrás. Si no subes al Balaitús, la ruta es muy factible en 1 jornada como dices que hiciste.

    En cuanto a lo de la comida, entiendo perfectamente las limitaciones de un refugio, he estado en muchísimos. Pero así como te digo que hay algunos mucho peores (el de Carançà, por ejemplo) también he estado en otros que, quedando incluso más aislados, me han hecho sentir como si estuviera en un restaurante de primera! No es tanto lo que cocinas como el amor que le pones a lo que haces!

    Muchas gracias por tu valoración y por tus apreciaciones.

    Salut i muntanya!

  • Photo de Toni Planas

    Toni Planas 23 avr. 2015

    En lo referent al refugi, molt d'acord amb el que comenta El porquet de Sant Antoni. I podria explicar més sobre, per exemple, la "mandra" de donar-nos a conèixer una previsió meteorològica actualitzada el que ens va frustrar una ascensió al Balaitús. Però, és el que hi ha...

  • Photo de El porquet de Sant Antoni

    El porquet de Sant Antoni 23 avr. 2015

    TONI PLANAS: Crec que no puc ni cal afegir res més. Merci Toni!

You can or this trail