Durée  une heure 48 minutes

Coordonnées 458

Publié 2 avril 2018

Recorded avril 2018

-
-
306 m
192 m
0
1,1
2,1
4,29 km

Vu 576 fois, téléchargé 19 fois

près de Caserío de Canaletas, Catalunya (España)

Sortida familiar molt tranquilets on em anat a veure el salt del Travertí i el Salt del Rector, agafeu el camí principal per asfalt i ens desviém a veure els dos salts, primer el de Travertí i el segón el del rector, amb els nens cal anar molt en cura amb aquest salt, la zona es preciossa, la tornada la farém per pista asfaltada, fins al punt d´inici de la marxa
Waypoint

Cabrera d´Anoia (Canaletes) poble.

Cabrera, en la documentació antiga Kabraria (S. X), derivat de cabra en el sentit de ʻlloc on hi ha cabresʼ. Cabrera d'Anoia és un municipi de la comarca de l'Anoia. Limita al nord-oest amb La Torre de Claramunt, al nord amb Capellades, al nord-est amb Vallbona d'Anoia i a l'est amb Piera. Al sud i l'oest limita amb la comarca de l'Alt Penedès, amb els municipis de Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles i Mediona. Durant la Segona República Espanyola el municipi fou denominat Cabrera del Penedès. El 4 de febrer de 2007 va deixar d'usar el nom de Cabrera d'Igualada i recuperà l'antic nom del municipi que fa referència a la comarca i a la conca del riu Anoia.[1] El terme comprèn el poble de Canaletes, cap de municipi, les urbanitzacions de Castell i de Can Ros, i els ravals i caserius d'Agulladolç, Cal Bóta, Can Feixes, Can Formiga, Can Fuster, Can Gallego, Can Piquer, la Guitza Nova, la Guitza Vella i el Mas Castells. Al nord s'alcen l'antic castell, que dóna nom al municipi, i la seva església de Sant Salvador. Des de la carretera de Capellades a Martorell, a l'indret del pont sobre el riu Anoia, més avall del Capelló, surt el ramal que comunica amb la zona del castell. Des de la carretera comarcal C-15 d'Igualada a Sitges, més enllà de la font del Bosc, en surt un altre que porta a Canaletes, al qual també s'accedeix des de la banda oposada, des de Sant Jaume Sesoliveres, a partir de la carretera de Piera a Sant Sadurní d'Anoia. El 76,48% de la superfície de Cabrera d'Anoia forma part de la regió natural protegida de les Valls de l'Anoia, essent el municipi amb major percentatge de superfície protegida dins d'aquest àmbit, amb un abastament que supera les tres quartes parts del seu terme. Història El primer senyor del castell de Cabrera, el 1051, fou el bisbe i vescomte Guislabert de Barcelona, i passà a continuació al comtat barceloní. El 1273 Asbert de Mediona donà a Jaume I el castell d'Altea en canvi del castell i la seva possessió li fou confirmada el 1277 per Pere II. Els seus successors, el 1348, transferiren el domini a Pere de Tous i el seu primogènit, Bernat de Tous, el 1396, el va cedir al canonge barceloní Guillem Jofre, el qual, el 1413, en va fer venda als nobles de Cardona. Entre 1463 i mitjan segle XVI va pertànyer a la família dels Camporrells. El 1586 la jurisdicció senyorial era de la família dels Foixà, que la mantingué fins a l'extinció de les senyories. Formà part de la baronia de Cabrera el veí lloc de Vallbona, i els Foixà foren també senyors de Vilanova d'Espoia. Població i economia En el fogatjament de 1365-70 s'atribueixen 45 focs al terme i en del 1497 només 12. Durant el segle XVI la variació fou mínima, amb 14 famílies. Al segle XVIII hi havia 136 h. Al segle XIX hi hagué un ascens a 237 h el 1830 i se sobrepassaren els 300 h des del 1857 fins a la darreria de la centúria. El 1910 s'arribà a 405 h, que es mantingueren poc més o menys fins que el 1950 pujaren a 415 h, que ha estat la màxima de població. El 1960 (336 h) s'inicià una davallada, que fou més forta en la dècada del 1970 (169 h el 1970 i 121 h el 1975). En el cens del 1981 s'apreciava una certa recuperació demogràfica, amb 139 h, que va seguir en els anys noranta, com s'apreciava en el cens del 1991, amb 216 h, i en el padró del 1996, on constaven 341 h. El 2001 la població augmentà a 658 h i a 944 h el 2005. A causa del caràcter accidentat del terme, l'agricultura disposa de poques terres de conreu. La vegetació natural ocupa al voltant del 80% del territori i s'hi troben associats els pins pinyers i els blancs, les alzines, els roures i el matollar mediterrani. Els conreus de cereals, més propis de l’Anoia, han estat desplaçats per la vinya, un fet que ha afavorit l'establiment d'indústria d'elaboració de vi i cava al municipi. Altres conreus representatius són l'olivera i els ametllers; el regadiu es fa en zones molt reduïdes. Les activitats ramaderes no són representatives de l'economia del municipi. Els molins a la vora de l'Anoia són documentats des del segle XI. El molí de Cal Bóta fou inicialment fariner i després bataner. La rierada del 1842 el va destruir. La nova edificació fou destinada a filatures de cotó i un incendi el 1870 l'anorreà. El molí de Castellet fou inicialment fariner i després draper. La rierada del 1740 se'l va emportar. Reconstruït, des del 1794 fins al 1890 fou paperer. El molí de Sant Miquel, a prop del Mas de la Cucalera, fou, al principi, fariner i, després, paperer. Al costat del molí de Castellet, al principi del segle XX, les dependències de Ca la Fou es convertiren en la Colònia tèxtil Marçal, de filatures i teixits de cotó, fins al 1975. Posteriorment es dedicà a estampats i confeccions.
Chute d'eau

Salt del Travertí

Es formen roques a causa de la caigua de l´aigua amb força cal.
Chute d'eau

Salt del Rector

stationnement

Escola, aparcament.

Cabrera d'Anoia Cabrera, en la documentació antiga Kabraria (S. X), derivat de cabra en el sentit de ʻlloc on hi ha cabresʼ. Cabrera d'Anoia és un municipi de la comarca de l'Anoia. Limita al nord-oest amb La Torre de Claramunt, al nord amb Capellades, al nord-est amb Vallbona d'Anoia i a l'est amb Piera. Al sud i l'oest limita amb la comarca de l'Alt Penedès, amb els municipis de Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles i Mediona. Durant la Segona República Espanyola el municipi fou denominat Cabrera del Penedès. El 4 de febrer de 2007 va deixar d'usar el nom de Cabrera d'Igualada i recuperà l'antic nom del municipi que fa referència a la comarca i a la conca del riu Anoia.[1] El terme comprèn el poble de Canaletes, cap de municipi, les urbanitzacions de Castell i de Can Ros, i els ravals i caserius d'Agulladolç, Cal Bóta, Can Feixes, Can Formiga, Can Fuster, Can Gallego, Can Piquer, la Guitza Nova, la Guitza Vella i el Mas Castells. Al nord s'alcen l'antic castell, que dóna nom al municipi, i la seva església de Sant Salvador. Des de la carretera de Capellades a Martorell, a l'indret del pont sobre el riu Anoia, més avall del Capelló, surt el ramal que comunica amb la zona del castell. Des de la carretera comarcal C-15 d'Igualada a Sitges, més enllà de la font del Bosc, en surt un altre que porta a Canaletes, al qual també s'accedeix des de la banda oposada, des de Sant Jaume Sesoliveres, a partir de la carretera de Piera a Sant Sadurní d'Anoia. El 76,48% de la superfície de Cabrera d'Anoia forma part de la regió natural protegida de les Valls de l'Anoia, essent el municipi amb major percentatge de superfície protegida dins d'aquest àmbit, amb un abastament que supera les tres quartes parts del seu terme.

Commentaires

    You can or this trail