La Garriga – Sant Cristòfol de Monteugues – Creu de can Plans – Vallcàrquera – Figaró – Riu Congost

Continuant les caminades restringides pel confinament a l’entorn municipal, avui hem fet la ruta sortint del parc del Pinetons de la Garriga per pujar seguint el PR C- 33, fins a l’ermita de Sant Cristòfol de Monteugues i a la Creu de can Plans, punts en els que hem gaudit de bones vistes sobre Puiggraciós i els cingles de Bertí a l’oest i el cim de Tagamanent al nord-est.

Seguint les marques del PR, hem baixat fins a Vallcàrquera, on hem visitat l’antiga església de Sant Pere i seguint al costat de la riera hem anat gaudint dels petits salts, fins arribar al poble de Figaró. Desprès de creuar el poble, hem enllaçat amb el camí fluvial del riu Congost i així, hem retornat còmodament al punt de sortida.

Sant Pere de Vallcàrquera.-
És una parròquia que es conserva encara a la vall tancada (Vall Carcera dels antics documents) que s'obre entre els contraforts del turó de Tagamanent i del turó de Monteugues, solcada per la riera de Vallcàrquera, que neix a Tagamanent i conflueix per l'esquerra amb el Congost, a la sortida del poble del Figueró.
L'església és una edificació romànica tardana amb volta força apuntada, ampliada amb un presbiteri, a manera de gran absis tardà, per allargar la nau, i amb una espècie de segona nau formada per capelles afegides, unides per grans pilars cònics a la nau central. Moltes d'aquestes modificacions i l'esvelt campanaret es degueren fer vers el 1679, data que figura en el nou portal de ponent. Guarda antics retaules, amb pintures del segle XVII i alguns elements d'escultura notables. El 1870 la seu parroquial es va traslladar al Figaró i quedà des d'aleshores com a vella matriu, on se celebraven només les festes principals.
L'antiga rectoria és un gran casal, ara pagesia, que té annexa una capella erigida el 1750. Fou rehabilitada el 1996 per la Diputació de Barcelona, per tal de destinar-la a ampliar l'oferta d'educació mediambiental del Parc Natural del Montseny.