Meranges al refugi Malniu

(En el blog, se accede a la traducción automática al castellano, galego y euskera)
(In the blog, you can access the automatic translation into English and other languages)


Excursió el 3 de març de 2012, de 13,5 qm, i uns desnivells de ‘+650 i ‘-650, amb un total de 3 ½ hores. L’excursió comença a Meranges i he optat per pujar per la pista forestal, que fa una “S” fins al refugi durant 10 qm i he baixat seguint la drecera marcada amb el sender número 117.


Vaig aprofitar que el diumenge volia anar a caminar per la Garrotxa, per sortir el divendres en direcció a la Cerdanya. El meu objectiu era comprovar si hi havia neu o no, de cara a una sortida prevista, per a finals d’aquest mes, amb raquetes de neu. D’entrada ja cal dir que la sortida amb raquetes s’haurà d’anular, perquè de neu no n’hi ha ni una gota.

Un fet a destacar respecte de Meranges va ser el fort creixement turístic que ha tingut durant l’últim terç segle XX que ha suposat la restauració d’algunes cases antigues i la construcció de noves com a segona residència. Tot i amb això, la imatge que presenta no és pas d’un poble desbordat pels nouvinguts. Fa força bonic veure els racons i raconades entre les cases cobertes per sostres de llicorella i bigues de fusta.

Pujo per fer unes fotografies de la bonica església de Sant Serni de Meranges, de factura romànica, encara que, en part, modificada, com és natural amb el pas dels anys. Val a dir que havia estat possessió de poderós monestir de Ripoll que, sens dubte, fou l’impulsor de poder religiós a la Catalunya Vella. L’absis és semicircular llis construït amb carreus regulars, de la mateixa manera que la part inferior de la nau. Mirant el campanar es fa evident que va ser alçat posteriorment i està adossat a migdia...

Sovint aniré trobant a les pedres o arbres uns petits i discrets senyals grocs amb, alguns d’ells, el número que li correspon. Això em recorda la tradició, tan útil pels excursionistes, que tenen en general als Dolomites o als Alps i tan poc desenvolupada al nostre país.

L’aire fresc em dóna ànims i vaig seguint la pista que puja molt suaument, per a deixar a la dreta una capella coberta, en volta de breu túnel, dedicada a Sant Antoni.

I una mica més enllà arribo a Girul, un llogaret que forma part del municipi de Meranges. Concretament dedicat a la ramaderia, les seves cases són plenament rurals. Jo hi passo i de seguida les deixo enrere sense veure a ningú. He trobat a l’Alcover-Moll que etimològicament por provenir d’arrel pre-romana, del mateix radical que “Girona”. De fet a l’Acta de consagració de la Seu d’Urgell (any 839) ja apareix escrit com “Gerul"... ... ...

Si algú vol llegir més, pot anar al blog vinculat.