Difficulté technique   Modéré

Coordonnées 752

Uploaded 3 juillet 2017

-
-
563 m
0 m
0
21
41
82,04 km

Vu 134 fois, téléchargé 1 fois

près de Sant Joan d'Albera, Occitanie (France)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE L´ALT EMPORDÀ, DEL ROSSELLÓ I DEL VALLESPIR: DES DEL PERTÚS CAP ARGELERS, CASTELL DE VALMI, COTLLIURE I A CERVERA DE LA MARENDA

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per camins en mal estat de conservació, per la qual cosa serà millor fer-los a peu.

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut del present itinerari, es desenvoluparà quasi íntegrament per la Zona Axial del Sistema Pirinenc. També, ens aproparem a la Depressió del Rosselló, en alguns dels trams intermedis del recorregut.

Cal dir que la major part dels recorreguts els farem per la denominada Zona Axial Pirinenca, anirem trobant afloraments dels materials esquistosos, quarsites i marbres paleozoics del Cambro – Ordovicià i també afloraments de roques granítiques del Carbonífer, fonamentalment.

Finalment i per d´altra banda, també cal dir que farem uns recorreguts ocasionals, entre els materials cenozoics que reblen la Depressió del Rosselló, per on trobarem afloraments de l´Holocè, del Pleistocè, del Pliocè i del Miocè, generalment de caràcter detrític.

Per d´altra banda, cal dir que el recorregut s´iniciarà a la comarca de l´Empordà, per on es farà una aturada. Després s´entrarà a la del Vallespir, per a continuar i finalitzar per la comarca del Rosselló. Tret de la primera aturada, la resta es realitzarà dintre de la darrera comarca esmentada.

OBJECTIUS GENERALS

A través d´aquest itinerari geològico-mineralògic, s´intentaran d´aconseguir els següents objectius, d´acord amb el sentit de la marxa.

1.- Observació de la Zona Axial Pirinenca, al llarg diferents trams del recorregut de l´itinerari. Cal dir que el tallarem per la major part del recorregut, entre la el Pertús, i Cervera de la Marenda.

2.- Observació dels materials paleozoics que constitueixen la Zona Axial Pirinenca, els quals pertanyen bàsicament al Cambro - Ordovicià, i es troben representades per: gneis, amfibolites, quarsites, marbres i esquistos, fonamentalment. I, observació, també, de les roques granítiques del Carbonífer.

3.- Observació de la Depressió del Rosselló, que trobarem prop d´algunes de les aturades intermèdies darreres. Alhora, efectuarem una observació dels materials detrítics cenozoics que la reblen per diferents indrets

4.- Observació dels contactes entre la Zona Axial Pirinenca i la Depressió del Rossello. La veurem a diferents indrets del recorregut.

5.- Estudi de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut del present itinerari, situades fonamentalment dintre de la Zona Axial Pirinenca. Entre aquestes mineralitzacions farem esment de les següents:
5A) de mineralitzacions filonianes de Sb-As, si s´escau, situades al terme de la Jonquera. Es troben encaixades entre els materials del Cambro-Ordovicià de la Zona Axial Pirinenca
5B) de mineralitzacions uraniníferes associades a pegmatites, situades al terme d´Argelers, fonamentalment.

6.- Observació d´algunes de les explotacions, actualment tancades, dels materials que hem esmentat a l´apartat anterior.

7.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el nostre patrimoni geològic i miner, al llarg del present recorregut.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha pocs antecedents sobre els recorreguts geològics per aquests indrets. Concretament, ens referirem a tres antecedents nostres: MATA – PERELLÓ (1996 i 1997); així com: MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016). Tret d´aquests, no en coneixem cap altre antecedent.

També farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general, com són els següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). Per d´altra banda, també cal esmentar el treball de l´IGME (1994); així com pel més recent: ICGC (2005). Per d´altra banda, pel que fa a l´estudi de les mineralitzacions situades dintre de l´àrea per la qual discorre l´itinerari, farem esment d´un altre treball nostre: MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les mineralitzacions de les terres de Catalunya, diferenciat per comarques. També cal fer esment de CLAVELL et altri (1988).

Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran degudament relacionats, dintre de l´apartat d´aquest treball dedicat a les referències bibliogràfiques.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut del present itinerari, s´iniciarà al terme de la Jonquera; concretament al seu agregat del Pertús (els Límits). En realitat a la part empordanesa de la població del Pertús, Des d´on s´anirà cap a les immediacions de Sant Pere del Pla de l´Arca a tocar de les Mines de Sant Pere, per on es farà la primera aturada.

Després, es retornarà al Pertús, des d´on s´anirà cap al Nord, seguint la carretera departamental D 900 (continuació de la N – II). Seguint aquest vial cap al Nord, aviat es passarà per Morellàs, arribant poc despréss als Banys del Voló, per on farem una breu aturada.

Després, seguint per la carretera anterior, s´arribarà a una cruïlla i caldrà continuar per la carretera D 618, anant ara cap al NE i posteriorment cap a l´Est. Així, ens anirem apropant a la població de Sant Genís de les Fonts. Posteriorment, arribarem a la població de Sant Andreu de Sureda. Immediatament, després arribarem a la població d´Argelers de Mar. En arribar-hi, es trobarà el vial D 914, el qual fa la circumval·lació de la població. Després des d´aquesta via, caldrà agafar un trencall cap al Castell de Valmi, per on es farà una aturada.

Posteriorment, es retornarà cap a les immediacions d´Argelers, des d´on es continuarà per la carretera departamental D 914, anant cap a l´Est i ara cap al SE. Tot i així, després de sobrepassar la població d´Argelers, ens caldrà anar cap al Nord (agafant la carretera D 81), fent una fillola fins a la Reserve Naturelle du Mas Larrieu, per on farem una aturada prop de la desembocadura del riu Tec.

Posteriorment, ens caldrà retornar a la ruta D 914, per tal d´anar ara cap al Sud. Així, passarem per les immediacions de Cotlliure i de Port Vendrés. Posteriorment, arribarem a Banyuls de la Marenda. Posteriorment, arribarem a Cervera de la Merenda, per on farem la darrera aturada al Cap de Cervera, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.

Així, es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 82´04 Km, a través dels quals farem 7 aturades. Aquest itinerari es començarà a una alçada de 264 metres als Límits. Des d´aquí, anirà pujant fins als 293 metres. Després, s´anirà pujant fins a una alçada d´uns 546 metres en arribar a les Mines de Sant Pere.

Posteriorment, des d´aquest indret, es baixarà i el recorregut anirà oscil·lant en torn als 20 metres d´alçada; tot i que tornarà a pujar fins als 177 metre, prop del Castell de Valmi. Posteriorment, seguirà oscil·lant fins arribar a una alçada final d´uns 33 metres, en arribar a la darrera aturada del recorregut de l´itinerari.




DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com ja és habitual, considerarem una sèrie de PARADES (o d´ESTACIONS), per tal d´observar diverses qüestions geològiques o mineralògiques. Aquestes aturades aniran numerades, i en cada cas s´indicarà el nom del poble més proper, el terme al qual pertany, i la comarca on es situa.

També s´indicarà el número del full topogràfic (a escala 1:50.000), on es troba l´indret de l´aturada realitzada. En aquest cas, totes les aturades es troben situades dintre del mateixos fulls, concretament del següents: 220 (o de la Jonquera), 2549 (o d´Argelers) i 2550 (o de Cervera). El primer del "Mapa Topográfico de España, a escala 1:50.000", editat pel Instituto Geográfico y Catastral de España; i els altres dos de l´Institut Géographique National de Franca. Igualment, si s´escau, es pot fer servir el Mapa Topogràfic de la Comarca de l´Alt Empordà, editat per l´Institut de Cartografia de la Generalitat de Catalunya.
____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA


CLAVELL, E.; MARTÍNEZ, A. y VERGÉS, J. (1988).- Morfologia del basament del Pirineu oriental: evolució i relació amb els mantells de corriment. Acta Geològica Hispànica 23 (1988), nº 2. Pp. 129 – 140. Barcelona

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans. Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona

ICGC (2005).- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000. Full nº 2: Alt Empordà. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona

IGME (1994).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000, Segunda série, Primera edición. Hoja y memória nº 219 (Maçanet de Cabrenys). Ins. Geominero y Tecnológico de España. Ministerio de Indústria y Energia. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Recerca geològico-mineralògica per es comarques de l´Alt Empordà i pel Vallespir: des de Roses a Cadaqués i Argelers. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca geològica y mineralògica pel Vallespir, pel Conflent i pel Rosselló: des del Voló a Argelers, a Glorianes i a l´Avetera. Inèdit. 9 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; ZANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alt Empordà: des dels Limits i la Jonquera cap a Campmany, Ullastre, Sant Climent Sescebes, Vilarnadal i a Masarac. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona
  • Photo de P1 MINES DE SANT PERE
PARADA 1. MINES DEL SANT PERE (barri dels Límits - el Pertús, terme de la Jonquera, comarca de l´Alt Empordà). (Full 220). El recorregut d´aquest itinerari, el començarem a la població fronterera del Pertús (i més exactament al Barri dels Límits, del municipi de la Jonquera). Des d´aquí cal agafar un camí, que passa per sota de l´Autopista, i que ascendeix cap al Castell de Rocaberti, i cap a Can Rius, posteriorment va remuntant la vall del Llobregat d´Empordà, apropant-nos cap cap a l´Ermita de Sant Pere del Pla de l´Arca i posteriorment cap a l´indret per on es troben les Mines de Sant Pere. Aquí, farem la primera aturada, aproximadament a uns 3´6 Km del Pertús. Per arribar fins aquí, haurem circulat per una pista no gaire bona, molt irregular, i el darrer tram l´haurem fet a peu, en un trajecte d´uns 0´2 Km. Cal dir que al llarg d´aquest recorregut, haurem pogut gaudir d´una visió privilegiada de les Alberes, de la Depressió de l´Empordà, i fins i tot de la del Rosselló. Per d´altra banda, la major part d´aquest recorregut, en cal efectuar-lo entre afloraments de materials granítics del Carbonífer; tot i que a l´inici i al final del recorregut, es troben afloraments de materials esquistosos del Cambro-Ordovicià. Aquests darrers materials, són precisament els que es troben a l´indret de la parada. Efectivament, en aquest lloc apareixen unes mineralitzacions filonianes, de direcció generalitzada NW-SE, les quals es troben encaixades entre esquists de l´Ordovicià, en contacte amb granits. Els minerals primaris presents són ARSENOPIRITA i ESTIBINA, les quals es troben acompanyades de QUARS. Pel que fa als minerals d´oxidació, cal dir que els més abundants són la CERVANTINITA i la VALENTINITA. Cal dir que també es troben altres minerals com la CALCOPIRITA, MARCASSITA i PIRITA; així com diversos minerals d´oxidació, com: GOEHTITA (LIMONITA), HEMATITES, ATZURITA, MALAQUITA y MELANTERITA, entre altres minerals I, finalment, cal fer esment, també, de que amb l´arsenopirita es troben indicis d´OR NADIU, que és el mineral que es va intentar d´explotar en aquest indret, sense cap mena d´èxit, ja que la quantitat d´aquest mineral és molt minsa. FOTOGRAFIA 1.
  • Photo de P2 IMMEDIACIONS DEL SALT DEL FITÓ
PARADA 2. IMMEDIACIONS DEL SALT DEL FITÓ, (barri dels Límits - el Pertús, terme de la Jonquera, comarca de l´Alt Empordà). (Full 220). Des de la parada anterior, cal retornar cap al poble del Pertús (cap als Límits). Tot i així, en passar per les immediacions de l´Illa, per on hem passat abans, ens caldrà agafar un camí que s´apropa cap al riu Llobregat d´Empordà. Així, ens aproparem al Salt del Fitó, per on farem una aturada. Aquesta, la farem a uns 1´2 Km de l´anteriorment realitzada. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics que hem esmentat a l´aturada anterior. Així, hem vist els afloraments del materials esquistosos del Cambro-Ordovicià, que hem trobat a l´indret de l´aturada anterior. Aquests són també els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. En aquest indret, hi ha un interessant saltant d´aigua, a la vall del riu Llobregat d´Empordà. El salt es produeix entre afloraments dels materials esquistosos de l´Ordovicià.
PARADA 3 - CONDICIONAL. ELS BANYS DEL VOLÓ, (terme municipal del Voló, comarca del Vallespir). (Full 2449). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà retornar cap al poble del Pertús. En arribar s´entrarà a la carretera N – II, la qual dintre del poble es transforma en la D 900. Ens caldrà seguir per aquesta cap al Nord. Així, es començarà a baixar (ja que el Pertús es troba sobre un collet, del mateix nom). Així, aviat s´arribarà a les immediacions del poble de Morellàs, arribant poc després als Banys del Voló, per on farem una breu aturada. Aquesta, la farem a uns 11´4 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics que hem esmentat als trajectes anteriors. Així, hem vist nivells d´esquistos de l´Ordovicià. I també roques granítiques del Carbonífer. Tots aquests materials formen part de la Zona Axial Pirinenca, per on estem situats en aquest recorregut. Aquest indret també es troba situat a la Zona Axial Pirinenca, encara que molt a prop del seu contacte amb la Depressió del Rosselló, la qual s´estén al Nord d´on ara ens trobem. Així, per aquest indret hi afloren els materials de l´Ordovicià. En aquest indret hi ha unes surgències d´aigües termals, de característiques bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses. Aquestes aigües es troben associades a un fractura gairebé E – W. De fet hi ha tres fonts: la font del Voló , la de Sant Martí (la més antiga) i la Clementina. Aquestes darreres surten a la zona del córrec de Sant Martí i el sector ha estat convertit en un parc. Finalment, cal dir que aquestes aigües es venen embotellades. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap al Nord i cap al NE, es pot gaudir d´un bon lloc d´observació de l´extrem septentrional de la Serra de les Alberes, la qual pertany a la zona abans esmentada.
  • Photo de P4 IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE VALMI
PARADA 4. PEDRERA DE PEGMATITES DE LES IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE VALMI, (terme municipal d´Argelers, comarca del Rosselló). (Full 2549). Després de fer l´aturada anterior, cal seguir per la carretera D 900. Així, s´arribarà a una cruïlla i caldrà continuar per la carretera D 618, anant ara cap al NE i posteriorment cap a l´Est. Així, aviat arribarem a la població de Sant Genís de les Fonts i posteriorment a la de Sant Andreu de Sureda. Poc després, arribarem a la població d´Argelers de Mar. En arribar-hi, es trobarà el vial D 914, per la qual continuarem, fent la circumval·lació de la població. Després des d´aquesta via, caldrà agafar un trencall cap al Castell de Valmi, per on es farà una aturada. Aquesta, la farem després d´un llarg recorregut d´uns 21 Km des de la parada anterior. Aquest recorregut, inicialment l´hem fet per la Zona Axial Pirinenca; així, hem anat trobant els materials que hem vist a les aturades anteriors; és a dir els nivells dels materials de l´Ordovicià; fonamentalment els esquistos dels nivells de la Sèrie de Cadaqués (o de Mas Patiràs). Tot i així, prop de Sant Andreu es comencen a trobar força intercalacions de les pissarres negres de la Sèrie de Montjoi (IGME, 1994). També es troben freqüents pegmatites que travessen els materials anteriors Després, ja hem entrat a la Depressió del Rosselló i hem anat trobant afloraments dels materials terrígens que a reblen (els terrenys del Miocè, Pliocè, Pleistocè i Holocè, generalment detrítics). Tot i això, ens haurà estat difícil trobar bons afloraments, tant per la construcció com l´agricultura. Tot i així, on ara som, al peu del Castell, tornem a trobar-nos de nou dintre de la Zona Axial Pirinenca. Així, aquí es fan paleses unes pegmatites, les quals van ésser explotades en una antiga pedrera. Entre les pegmatites, es poden trobar diversos minerals com: ALBITA, ORTOSA I QUARS. Aquí, ocasionalment, també es fa palesa, com a mineral accessori l´AUTUNITA (molt fluorescent), entre altres minerals. Per d´altra banda, des d´aquest indret es pot gaudir d´una bona visió. Així, mirant cap al Sud i cap al SW, podem observar els relleus de les Alberes (on ens trobem), dintre de la Zona Axial Pirinenc. Tanmateix, mirant cap al Nord i cap al NW, es pot tenir una bona observació de la Depressió del Rosselló.
  • Photo de P5 DESEMBOCADURA DEL TEC. RESERVE NATURALLE DU MAS LARRIEU
PARADA 5. DESEMBOCADURA DEL RIU TEC. RESERVE NATURELLE DU MAS LARRIEU, (termes municipals d´Argelers i d´Elna, comarca del Rosselló). (Full 2549). Posteriorment, després de fer l´aturada anterior, es retornarà cap a les immediacions d´Argelers, des d´on es continuarà per la carretera departamental D 914, anant cap a l´Est i ara cap al SE. Tot i així, després de sobrepassar la població d´Argelers, ens caldrà anar cap al Nord (agafant ara la carretera D 81), fent una fillola fins a la Reserve Naturelle du Mas Larrieu, per on farem una aturada prop de la desembocadura del riu Tec. Així, des de la parada anterior, haurem fet un recorregut d´uns 12 Km, aproximadament. En aquest trajecte, inicialment hem trobat afloraments dels materials paleozoics que hem esmentat a les aturades anteriors. Tot iaixí, ben aviat hem entrat a la Depressió del Rosselló i ocasionalment hem començat a trobar afloraments dels materials cenozoics que la reblen, entre urbanitzacions per arreu. Posteriorment, hem arribat a la desembocadura del riu Tec. En aquest indret hi ha la interessant Reserve Naturale du Mas Larrieu, per on hi ha un conjunt d´aiguamolls.
  • Photo de P6 CASTELL REIAL DE COTLLIURE
PARADA 6 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL CASTELL REIAL DE COTLLIURE, (terme de Cotlliure, comarca del Rosselló). (Full 2550). Des de realizar la parada anterior, ens caldrà retornar a la ruta D 914, per tal d´anar ara cap al Sud. Així, passarem per les immediacions de Cotlliure. Així, ens desviarem cap aquesta població, per tal de fer una aturada a la seva bora. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 12 Km En aquest recorregut, inicialment hem estat circulant entre els afloraments cenozoics que reblen la Depressió de l´Empordà. Posteriorment, prop de Cotlliure, hem tornat a entrar a la Zona Axial Pirinenca, per on estem ara situats, entre afloraments paleozoics. Per d´altra banda, des d´aquest indret, es pot gaudir de l´observació del Castell de Cotlliure.
  • Photo de P7 CAP DE CERVERA
  • Photo de P7 CAP DE CERVERA
PARADA 7. IMMEDIACIONS DEL CAP DE CERVERA, (terme municipal de Cervera de la Marenda, comarca del Rosselló). (Full 221 de l´IGCE i full 2550 de l´IGN). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut cap a les immediacions de Port Vendrés. Posteriorment, seguint per la carretera D 914, arribarem a Banyuls de la Marenda. Posteriorment, arribarem a Cervera de la Merenda, per on farem la darrera aturada al Cap de Cervera, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari. Aquest darrer recorregut haurà estat d´uns 20 Km. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics que formen part de la Zona Axial Pirinenca. Així, prop de l´indret de l´aturada, es fan ben palesos els nivells de la Sèrie de Cadaqués (o de Mas Patiràs), de l´Ordovicià. Aquests materials els hem anat trobant a diferents indrets del recorregut, com per les immediacions de Banyuls de la Merenda i del Cap Biarra. Per d´altra banda a l´indret de l´aturada ens trobem afloraments de les pissarres piritoses negres de la Sèrie de Montjoi (IGME, 1994). Així, és possible de veure freqüents oxidacions de la pirita, que coloren la roca amb els òxids i sulfats de ferro formats a partir d´aquestes alteracions ferruginoses, amb tonalitats grogues i roges. En aquest indret hi ha una interessant restauració (obra de l´arquitecte Jesús de la Torre). Aquest treball es va realitzar sobre un antic abocador de runes i brossa que havia en aquest lloc. Així, aquesta zona ha estat restaurada l´any passat per tal de constituir una àrea amb espècies vegetals autòctones i gaudir d´uns espais que permetin l´observació de la costa en aquest lloc on els Pirineus penetren a a la Mediterrània. Des d´aquest indret, es pot també fer una bona observació dels voltants de Cervera de la Marenda.

Commentaires

    You can or this trail